![]() Pandora ofereix el gerro o la capsa a Epimeteu ![]() | |
Tipus | tità ![]() |
---|---|
Context | |
Mitologia | mitologia grega ![]() |
Dades | |
Gènere | masculí ![]() |
Naixement | cap valor ![]() |
Família | |
Cònjuge | Pandora ![]() |
Mare | Clímene i Temis ![]() |
Pare | Jàpet ![]() |
Fills | Pirra i Prophasis (en) ![]() ![]() |
Germans | Atles, Meneci i Prometeu ![]() |
Altres | |
Càrrec | rei de Sició ![]() |
Epimeteu (en grec antic: Ἐπιμηθεύς) va ser, segons la mitologia grega, un tità. Era un dels quatre fills de Jàpet i de Clímene (o d'Àsia, filla d'Oceà). Els seus germans són Atlas, Meneci i Prometeu. Epimeteu i Prometeu formen una parella d'oposats, i l'un és l'antítesi de l'altre.[1] El nom d'Epimeteu significa «el que reflexiona després», el que actua precipitadament, i el de Prometeu «el que reflexiona abans», el que preveu les coses.[a]
Epimeteu va servir de mitjà a Zeus per enganyar Prometeu. Quan Prometeu va haver enganyat dues vegades el déu, primer amb quina part de l'animal s'oferia als sacrificis i després entregant el foc als homes, va prohibir a Epimeteu que acceptés cap regal de Zeus. Però el déu, per mitjà d'Hermes, li oferí Pandora, i Epimeteu no s'hi va poder resistir. Quan els déus la hi van lliurar, la va instigar a obrir la capsa que duia, ignorant que contenia les desgràcies del món.
Epimeteu va engendrar Pirra, amb Pandora, que va ser l'esposa de Deucalió, el seu cosí, i la mare de la humanitat després del diluvi.[1]
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/>
corresponent.